Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 594 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

El Pezzali

El Max Pezzali, a l'anagrafe Massimo Pezzali (Pavia, 14 november 1967) a l’è on cantautor italian.

Vegnùu famós come la vos di 883, grupp fondàa insemma a l’amis Mauro Repetto in del 1991, dal 2004 el Pezzali el s’è miss adrèe ind ona carriera de solista, quand che l’ha bandonàa a la definitiva i "883".

El sò primm album de solista a l’è stàa Il mondo insieme a te, l’è vegnuda adrèe in del 2005 la raccòlta di grand succèss (disco de diamant in Italia) TuttoMax, che’l gh’ha denter i singój del disco vegnùu prima e i succèss pussée grand di 883. Tra i du album de inedit Time Out (2007) e Terraferma (2011) l’è miss foeura l’album dal viv Max Live 2008, intanta in del 2012 e in del 2013 i sortissen Hanno ucciso l'Uomo Ragno 2012 e Max 20; chi du album chì i gh’hann denter i vègg succèss di 883 in ona quaj noueva versión cantàda insemma de differént artisti dela mùsega italiana. El 2015 el ved la sortida del sò quart album de inedit, Astronave Max. In del 2017, de celebrà i 25 ann di carriera l’è pubblicada la raccòlta Le canzoni alla radio.

A l’è vun infra i cantautór pussée vardàa adrée in la musega italiana con pussée de 7 milion di dischi vendùu (comprés quej di 883) in la sóa carriera, indova l’ha miss foeura in del’insemma 21 album e 61 singoj e l’ha ricevùu premi de tanti sòrt, compres tredes Telegatti, trii Festivalbar su dodes partecipazión, vun riconossment a Un disco per l'estate in su dò partecipazión, des Italian e Wind Music Awards, vun Premio Lunezia, trii partecipazión in del Summer Festival, quatter Premi Italiani della Musica, trii Venice Music Awards, sètt Premio Roma Videoclip, du TRL Awards e trii World Music Awards.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

Un BTR-4 del Regiment Azov

El BTR-4, soranomenad Bucefal, a l'è un veicol del combater de l'infanteria anfibi 8x8 fad in Ucraina de la Kharkiv Morozov a partì del 2008. L'è bon de rivà fina a 110 km/h a terra e a 10 km/h in aqua.

I prim prototip inn stad fad in del 2006, con la produzzion in serie che l'è scominciada in del 2008. In del 2009 i prim des vann in servizzi in l'Armada ucraina e in del midem ann a l'è insubid 'me sostitut del Pegaso BMR 'me veicol de l'infanteria de l'Armada spagnoeula.

In del 2012 el ministeri de la defesa de l'Iraq l'ordena 420 BTR-4, ma poeu el scassa l'orden dopo che n'inn rivad 88 per reson de qualità. L'armada de Kyiv donca la ciapa 52 mez ch'eren stad fad su per l'Iraq e del 2014 la Guardia Nazzional la ciapa i so prim BTR, che inn doperad in l'assedi de Sloviansk, che l'è ciapad di ucrain el 5 de luj 2014, cont i soldad che hann lodad el noeuv mez, ma anca i separatista n'hann caturad vun, che l'ha servid in del batalion Vostok.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh

Un proverbi a cas

"Tromba de cul, sanitaa de còrp"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?


Lengua